Fragments de la contracultura

EL Proper Dijous, 11 De Març
Carles Martí
Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de BarcelonaEs complau a convidar-vos a la presentació del llibre Barcelona, fragments de la contracultura.Aquest llibre és el llegat de Genís Cano (1954-2007), coordinat per David Castillo i amb la col·laboració de més de 40 personalitats de la cultura i la dedicació inestimable d'Isabel Chavarria.El llibre reflecteix l'esperit i la intensa vida contracultural i avantguardista de la dècada dels 70.
L'acte tindrà lloc el proper dijous, dia 11 de març, a les 12,30 hores a la Carpa del projecte Rambleros, instal·lada a Rambla-Drassanes, a l’alçada del Portal de Santa Madrona.
Març de 2010
S'obsequiarà els assistents a l'acte amb un exemplar.
antecedents
Poètica de la contracultura La UB recupera poemes inèdits de la contracultura dels 70Barcelona, (17/02/2004).- El professor de la Facultat de Belles Arts Genís Cano ha estat el coordinador del llibre Poètica de la contracultura (Publicacions de la UB, 2003), aparegut a principis d’any. Reuneix poemes inèdits de Pau Maragall, Pere Marcilla i Albert Subirats, prologats respectivament pel músic Pau Riba, l'escriptor i periodista David Castillo i el poeta Enric Casasses. Reuneix, a més, il·lustracions de Quique Conde i dels propis antologats. El llibre treu a la llum per primer cop l'obra d’aquests coneguts membres de la contracultura barcelonina dels anys setanta, actualment ja tots desapareguts. Es tracta d’una obra dispersa que el professor Cano, amic de tots ells, ha anat recollint d’arxius familiars i coneguts comuns abans que es perdés definitivament. Davant la bona acollida del llibre, actualment està preparant amb Enric Casasses un segon volum.Barcelona va ser, durant la dècada dels anys setanta, l’escenari efervescent d’un seguit d’iniciatives artístiques, culturals, socials i polítiques, molt vinculades a col·lectius llibertaris i contraculturals que van germinar en multitud d’iniciatives: Jornades Llibertàries del Park Güell, Saló Diana, "happenings" al campus de Bellaterra, cooperativa "La Miranda", col·lectiu "Vídeo Nou", "Grup Sense Nom" de pintura mural, etc. del qual en van sortir artistes, avui coneguts i situats, com Nazario, Mariscal, Montesol o el mateix Riba.Genís Cano (Barcelona, 1954) es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la UB l'any 1979 i es va doctorar en Psicologia amb una tesi dirigida per Miquel Siguan. Professor associat a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB l'any 1983, és professor titular a la Facultat de Belles Arts des de 1984, on imparteix classes de Sociologia de l'Art i Intervencions efímeres. Participant actiu en el món contracultural barceloní dels setanta, està especialitzat en paradigma mural, ha estudiat el fenomen de l'escriptura a les parets i el visualisme popular (grafitis, hip hop, pintura mural, escrits marginals, etc.). Autor de Barcelona murs, conjuntament a Joaquim Horta (Ajuntament de Barcelona, 1991) i Gran xona ganxona (Editorial Rourich, 2003).
a imatge de la CoNTRACuLTuRA Centrat als anys 70 i en la lluita universitària -empeltada de contracultura- contra el franquisme; reporta una mostra d'escrits, dibuixos i fotografies que abasten el treball mural i d'escriptura, fent veure l'experiència estètica en situacions crítiques. Amb textos de Genís Cano, Enric Casasses, David Castillo, Pau Maragall, Pere Maragall, Pere Marcilla i Albert Subirats
entrevista a Genís Cano - Quina és la idea i els orígens d'aquesta publicació?
- La idea va partir en un inici de l'escriptor David Castillo i del crític Julià Guillamon. Això coincideix amb que l'ICUB està preparant una gran mostra sobre la contracultura dels 70 a Barcelona, i nosaltres, la UB, hi col·laborem amb l'edició d'aquesta antologia.
Tenim la intenció amb Enric Cassassas de fer-ne un segon volum. El primer ha estat possible gràcies al suport de la setmana de poesia de Barcelona que coordina en David Castillo, i de la Facultat de Belles Arts.
He volgut realitzar dues tasques: d'una banda recuperar un material dispers, que en cas de Pau Maragall està tot en una maleta guardada pel seu germà Pere, i en el cas d'Albert Subirats, en mans de la seva germana Marina, que en moltes ocasions s'està malmetent, i d'altra banda, voldria col·laborar amb les institucions per tal de garantir-ne la seva preservació.
- El fet que tots tres antologats ja siguin morts pot ser considerat com una voluntat expressa de vindicació?- Sí, tots tres ja fa bastant temps que van morir. Els arxius estan mans de la família i s'estan malmenant. Eren personatges molt emblemàtics, molt dinamitzadors, polifacètics (músics, poetes, pintors, videoartistes, implicats en temes socials.). Tot el material que van generar no pot ser que se'l mengin els corcs, ara és el moment de recuperar-lo. Apart, hi tinc un vincle emocional i afectiu.- Què se n'ha fet d'aquesta -tal i com l'anomena Pau Riba- "generació frontissa"?Aquesta publicació ha de propiciar un debat per veure fins a quin punt van aportar alguna cosa perdurable. Per exemple, la seva aportació al llenguatge, a l'argot: anys després, aquests mots ja són d'ús comú i normal, com flipar, rotllo, al·lucinar.
El motiu de la publicació és treure a la llum pública aquesta qüestió.
- Com veu l'actual moment de la contracultura?
Pau Riba diu que hi ha la temptació d'identificar la contracultura dels 70 amb algunes característiques del moviment altermundialista. És un tema delicat, però per exemple, hi ha trets del moviment okupa que són bastant similars als models de comuna que fèiem servir als 70.

Información Adicional