El Bar Oller

Parlant de dites, i intentant no caure en el parany de la pedanteria pomposa, un dels meus "Déus" de la fotografia de Natura, en Galen Rowell, un dia va fer un pont entre la fotografia i la literatura i va dir: "Preguntar a un fotògraf el model de càmaea que utilitza és com preguntar a un escriptor el model de màquina d'escribure que fa servir".


És una molt bona comparació i una gran lliçó per als tecnòcrates només preocupats en tecnicismes i dades numèriques que embruten la passió de la foto i que han de comprendre que els moments a la natura son irrepetibles. Són moltes coses que depenen de milers d'atzars com per crear regles científiques... Com hem dit, la història està per sobre de la tecnologia...
 

Aquesta foto tracta del mític Bar Oller de principis de segle. A la porta d'entrada hi ha una placa de reconeixement de l'Ajuntament de Barcelona per la seva història. S'han rodat infinitat de pel·lícules i anuncis en aquell bar... Just al xamfrà de casa meva i la font d’Hèrcules. Passeig de Sant Joan amb Còrsega.
I com molt bé diu Royal Robbins, excel·lent escalador i bon escriptor de muntanyisme, igual que Galen Rowell i ratificant l'egoisme dels cronopis: "No buscàvem elogis públics pel nostre assoliment, tan sols felicitacions dels nostres amics." 

Información Adicional