Aferrant Batecs

Una simbiosis entre Andreu Gatuellas, la ploma amagada, i Jordi Cano o l’home sense nom...
Els habitants anònims de la vila de Gràcia....
Ell posa les paraules, jo la imatge....
I les seves paraules semblen esculpides per la meva ànima...
La foto, tant a ell com a mi, ens agrada força.
La vaig fer aquest passat estiu a Ancares (Bierzo) i crec que encaixa amb moltes coses.
La foto és titula ànima.
Aferrant Batecs
Andreu Gatuellas
Vaig aguantar la mirada per no perdre’t,
vaig obrir les mans i desfer el nus de la sort,
em vaig cosir silencis a la boca,
un a un com claus torts.
Tot sumant potser a la teva presencia
vaig omplir d'esperes el meu pit.
Vaig manllevar els "perquès" a les absències,
i vaig desarmar el delit.
Vaig canviar la veu davant la primavera
que cantaves per altres ocells
I vaig estendre mil vegades
els llençols blancs a la finestra
com un senyal per no fer-me enrere.
Vaig obrir les mans, vaig temptar la sort i la mort.
No em vaig fer enrere, vaig aferrar-me als teus batecs
com un ocell a un fil de coure.
I d'allí no em vaig moure, d'allí no em van moure, d'allí no m'he mogut.
Per poder dir que no t'he perdut.
See attached file: aferrant batecs.jpg
See attached file: Aferrant Batecs.doc

Información Adicional